Avui, tornant a casa, m'he parat a la Virreïna. M'hi he passat moltes hores, jo, a la Virreina. O millor dit, m'hi vaig passar moltes hores... Ara ja no ho faig mai, però avui m'hi he parat. No només m'hi he parat, sinó que m'hi he assegut. Sol, en un banc, a fer una cervesa. De llauna, d'un paki. I després de la primera, una segona. Sol, ja ho he dit. Bé, la cosa és que m'hi he parat, m'he assegut en un banc i m'he fet una cervesa. Fa anys això no era estrany, més aviat el contrari. Avui m'ha semblat extraordinari. Bé, fa anys no les feia sol, les cerveses. Però avui sí. I el pitjor no és que me l'hagi fet sol, la cervesa, que de vegades ve de gust. El pitjor és que fa anys passar per la Virreina era apostar a número guanyador per trobar-se algú. Però avui ja no. Avui sabia, des de molta estona abans, que no m'hi trobaria a ningú, a la Virreïna. Que me la faria sol, la cervesa. I tot i això me l'he feta. L'he anat a buscar. I no una, sinó dues. I hi havia un xaval, tocant rumba, com nosaltres fa 7 anys. I un paki venent cerveses, i la guàrdia urbana, i uns hippies fent malabars. I jo fent una cervesa. Sol. La Virreïna no ha canviat, crec. Però hi ha tantes coses que han canviat, cagun tot...i d'altres que han canviat tan poc, cagun tot també...
Fa 15 hores
4 comentaris:
Sempre tindrem virreines en el present, mirem les del passat amb alegria. A mi, si no ens separés un oceà, m'hi haguessis trobat.
De fet, el primer dia que la Sol va arribar a Barcelona (març 2005) la vaig dur a la Virreina, i em vaig asseure amb ella en un banc, dient-li: en menys de 20 minuts trobaré algú conegut. I així va ser. Abans de marxar (novembre 2008), els companys em van muntar una gimkana. Una de les proves era saludar almenys 3 coneguts estant-se 10 minuts a fontana. No en va passar ni un.
Una abraçada!
crec q pillo la sensació de "ah, però tot allò no era per sempre?".doncs no,tu. ara és diferent.no, diferent no, és clarament pitjor!
ara toca estar o dir que estàs sempre liadissim, quedar a dues setmanes vista per anar a una casa rural i anar de vacances a prendre pel cul per penjar les fotos al facebook i q les vegin els 245 amics que no veus mai.
tothom juga al marica l'últim.la majoria hem deixat la virreina abans que la virreina ens deixés a nosaltres.
jo ahir vaig fer algo semblant, esperant a la virreina, pero prenia cocacola del verdi park... ni birra nanu.
Un dels motius pels quals crec que paga la pena viure a Barcelona és per les pujades pel carrer Torrijos, amb la Virreina al davant, que es va eixamplant a mesura que t'hi apropes.
Fer-hi una cervesa sol és un petit, necessari i merescut homenatge a aquesta plaça. Quan pugui et secundo.
Publica un comentari a l'entrada