Berlin ens sorprèn amb un sol espatarrant, sense ni un núvol en 3 dies. A diferència del que ens passa a nosaltres, el sol no és una necessitat vital sinó un regal i es nota que la gent el celebra com a tal. És una ciutat enorme, sense límits físics que li impedeixin créixer. Els carrers amples i les distàncies, grans. Tot i això hi ha alguna cosa en l'ambient que la fa molt semblant a Barcelona i de seguida t'hi pots sentir com a casa. El metro per fer grans distàncies i caminar per reconèixer els barris són els mitjans de transport més adequats. Sort que som de mena caminadors. La bicicleta té una gran presència, no en va Berlin és una ciutat absolutament plana amb l'excepció d'algun petit turó fet de runes de la devastació que va ser la Segona Guerra Mundial.
Berlin, per fer-hi turisme, té moltíssims centres d'interès però nosaltres hem girat bàsicament al voltant de dos eixos: l'arquitectònic-urbanístic i l'històric, estretament lligats. L'any 1945 la ciutat va quedar pràcticament arrassada i es va haver de reconstruir tot (tot el que es va poder, s'entén). Amb la construcció del mur, el 1961, la ciutat va tenir dos desenvolupaments completament diferents i això, avui, encara es nota malgrat que a poc a poc es va diluïnt. I a partir del 1989, amb la caiguda del mur, s'ha hagut de fer tota una feina urbanística per unir dues ciutats separades traumàticament i construir edificis funcionals i amb elevats continguts simbòlics d'unitat, llibertat, reconciliació, modernitat, etc. Per això Berlín és un bombonet pels arquitectes, però allà on uns hi veien planejaments urbanístics, alçats i detalls constructius jo estava distret amb les batalletes dels russos i els aliats. És curiós, perquè jo pensava que a Berlin hi hauria moltes referències a l'època nazi, però el que realment impacta és la divisió del mur i la posterior reunificació.
Berlin també té una dimensió, curiosament, molt mediterrània. Potser si no hagués fet tant bon temps no l'haguéssim notat, però la vida als bars i a les terrasses és molt més propera a la nostra cultura que a la anglosaxona. Aquesta dimensió es complementa perfectament amb els eixos arquitectònic i l'històric per fer-hi turisme. Sumant-li una mica de família el còctel és gairebé perfecte. Això sí, remenat, no sacsejat.
Berlin, per fer-hi turisme, té moltíssims centres d'interès però nosaltres hem girat bàsicament al voltant de dos eixos: l'arquitectònic-urbanístic i l'històric, estretament lligats. L'any 1945 la ciutat va quedar pràcticament arrassada i es va haver de reconstruir tot (tot el que es va poder, s'entén). Amb la construcció del mur, el 1961, la ciutat va tenir dos desenvolupaments completament diferents i això, avui, encara es nota malgrat que a poc a poc es va diluïnt. I a partir del 1989, amb la caiguda del mur, s'ha hagut de fer tota una feina urbanística per unir dues ciutats separades traumàticament i construir edificis funcionals i amb elevats continguts simbòlics d'unitat, llibertat, reconciliació, modernitat, etc. Per això Berlín és un bombonet pels arquitectes, però allà on uns hi veien planejaments urbanístics, alçats i detalls constructius jo estava distret amb les batalletes dels russos i els aliats. És curiós, perquè jo pensava que a Berlin hi hauria moltes referències a l'època nazi, però el que realment impacta és la divisió del mur i la posterior reunificació.
Berlin també té una dimensió, curiosament, molt mediterrània. Potser si no hagués fet tant bon temps no l'haguéssim notat, però la vida als bars i a les terrasses és molt més propera a la nostra cultura que a la anglosaxona. Aquesta dimensió es complementa perfectament amb els eixos arquitectònic i l'històric per fer-hi turisme. Sumant-li una mica de família el còctel és gairebé perfecte. Això sí, remenat, no sacsejat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada