27 d’abr. 2010

Jo també

Jo també tinc amics que escriuen un blog. I jo, com ells, també pretenc solcar les onades de la vida amb l'ajuda d'aquesta inestable i minúscula taula de surf que és el blog. Sovint jo també rellisco de manera patètica i absurda. O una onada imprevista em fa perdre l'equilibri inesperadament. I aleshores jo també me'n vaig de cap al mar, i mentre calo de mala manera perquè mai se m'ha donat del tot bé això de xipollejar dins l'aigua i m'interessa molt més veure on és la línia de costa que les petxines de colors, busco amb ulls desesperats on ha anat a parar la meva taula de salvació virtual. I jo també nedo cap a ella nerviosament i fins que no la tinc agafada ben fort i estic segur que no se m'escaparà no em tranquilitzo. I aleshores, amb esforç i dificultat, hi pujo un altre cop. I quan torno a ser damunt la taula -que vol dir escrivint el blog, per si algú ha perdut el fil de la metàfora...- jo també em torno a sentir segur. I fort. I orgullós i satisfet perquè me n'he sortit un cop més. I també valent. Més valent que abans. Valent perquè ve una onada i no caic a l'aigua. Perquè no només no caic sinó que avanço una miqueta i em puc preparar per entomar una altra onada. I així una darrera l'altra. Que vagin passant, que em sento segur! Fins que torno a caure, m'enfonso a l'aigua, trec el cap, busco la línia de costa, recupero la taula i hi torno a pujar. I així també una vegada i una altra. Jo també escric un blog com a repte personal poc original. I com a teràpia. I per exorcitar fantasmes, omplir buits, ordenar desordres i jugar a ser gran. Jo també escric un blog per satisfer la meva quota de vanitat, perquè sé que allà darrera hi ha algú que el llegeix. I també em justifico, ja ho veus. I és per tot això, i probablement per alguna cosa més i també per alguna cosa menys, que Jo també...

...i tu?

2 comentaris:

Joel ha dit...

mimocionat

Unknown ha dit...

jo tampoc
(jo em sento més segura amagada sota l'aigua que pujant a la taula, tot i que així sigui més fàcil ofegar-se...)