29 de jul. 2008

La Barberia

No tinc consciència del moment en què vaig començar a anar a la barberia Arqués de Pau Claris cantonada Diputació, però fa més de vint anys. Jo era molt petit, quedava a prop de l'escola i m'hi portava el meu pare. Devia ser pràctic i ho devien fer bé. A partir d'una certa edat, no la recordo, dels tres barbers que hi havia jo vaig decidir que volia que em tallés els cabells el Rafael, que era qui m'ho feia millor. Des d'aleshores, i amb comptades excepcions, sempre m'ha tallat els cabells ell. Això vol dir que fa més de quinze anys que em talla els cabells el Rafael i que sap perfectament què vull sense haver-li d'explicar res. Això, a mi, em fa feliç.

A principis d'any hi vaig anar i hi havia hagut canvis. L'amo s'havia jubilat i havia traspassat el negoci a uns "barbers" joves, passant per alt l'interès del Rafael per quedar-se una barberia on porta 30 anys treballant, traspassant-lo amb el negoci com si fós una butaca i deixant-lo en una situació laboral prou injusta. Ell estava emprenyat i trist a parts iguals, i jo preocupat per si em quedava sense el meu barber de capçalera.

Avui hi he tornat i hi han fet obres. El Rafael encara hi és, però han convertit una barberia antiga, de les de tota la vida, en una mena d'aberració estètica de coloraines i pseudomodernitat que faria riure si no fós perquè fa molta ràbia. La barberia no era preciosa ni res extraordinari a nivell estètic. Però era una barberia i aquesta era la gràcia! Ara ja no és una barberia, ara és una merda. Una merda amb les parets liles, les columnes verd fluorescent, les butaques vermelles i la bata per no embrutar-se, de coloraines. Jo no dic que no necessités una mà de pintura però respectant el caràcter que tenia, el que li donava el pas del temps. Aquest caràcter que a poc a poc va perdent Barcelona perquè enlloc de reformar els negocis i locals respectant-lo, la gent fa un "passa i arrassa" pensant-se que això farà el seu negoci (i per extensió la ciutat) molt més modern, cool o fashion. I així és com Barcelona va perdent personalitat, identitat i caràcter. I així és com jo m'he quedat sense barberia.

Cap comentari: