25 de juny 2009

Conte curt

Hi havia una vegada un gat i un gos. Vet aquí un gos vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

22 de juny 2009

Viure i escriure

Fa uns dies l'Enric Vila deia que si viure li resultés tan fàcil com escriure, no escriuria. No diré tant, però comparteixo amb ell el desig de viure sense haver d'escriure-ho. En la relacio evident entre escriure i viure cadascú hi fa la seva però, en el meu cas, escriure podria ser la prolongació natural d'una tendència a l'anàlisi constant i a temps real de la pròpia experiència. Una tendència perversa que ajuda a emmarcar la vida en paràmetres assumibles per la via de limitar la possibilitat de viure les coses en la seva màxima intensitat, transformant-se un mateix en un observador extern de la pròpia existència. No és res original. Crec que a Rayuela -dic crec perquè no he aconseguit mai acabar-la- una de les principals tensions és aquesta: la relació entre la Maga, que viu les coses, i l'Horacio, que intenta entendre-les. Ser racional, centrat, reflexiu i prudent, tots ells adjectius positius, pot ser una petita condemna. Per això, només la remota possibilitat que la pèrdua d'inspiració per escriure tingui alguna cosa a veure amb amb una cada vegada menor necessitat d'analisi ja seria motiu d'alegria, si no fós per la menjada de tarro que m'acabo de fer, que desmenteix qualsevol possibilitat d'avanç o millora...




"Cicatrizando" - Los Delinqüentes

16 de juny 2009

Llegir i escriure

Llegir ajuda a escriure, és evident. Però llegir a gent que escriu millor i pensa més bé que un mateix, és, a curt termini, un petit fre. Una cura d'humiltat, un 'nanu, m'avorreixes'. Una clara apel·lació a escoltar, no a dir. Més a la llarga pot servir per buidar el pou de llocs comuns i tornar-lo a omplir amb aigua nova, neta i una mica original. Mentrestant intentaré, com diu la dita, que el llegir no ens faci perdre l'escriure...però no prometo res.