20 de jul. 2010

El banyador

L'altre dia a la platja. Estreno banyador, d'aquests d'home, amb camals una mica amples, tipus pantaló curt, no massa llargs. Una cosa més aviat esportiva, poc 'playera'. Negre, discret, elegant, amb les seves butxaquetes inútils, el seu cordill-cinturó, la seva mosquitera per subjectar la carn d'olla...tot molt normal, gens pretensiós. Vint euros al Corte Inglés, heus-lo aquí el meu banyador nou! De sobte una amiga, una generació i mitja més jove que jo, em dispara sorpresa, gairebé corpresa: però tu no portes calçotets a sota el banyador?! Perdona? dic jo convençut que m'està vacil·lant. Sí, si no et poses els calçotets a sota el banyador? La miro fixament. Els ulls revelen una doble sopresa: per què no porto calçotets i per què no estic entenent la pregunta...Dimensiono la situació ràpidament i comprenc que hi ha alguna cosa que se m'està escapant. Responc a la gallega: per què hauria de portar calçotets a sota el banyador...? No ho sé, la majoria dels meus amics (una generació i mitja més joves, afegeixo jo) en porten...doncs no se m'hauria acudit mai una cosa tan poc pràctica, la veritat...ah, vale! no sé, era curiositat... I jo, encara pertorbat per la idea, miro al meu voltant i m'adono, al·lucinat d'haver viscut tan ignorant fins ara, que la majoria dels meus companys de platja que encara no han tastat les virtuts (ni les servituds) dels vint-i-deu porten gayumbus sota el banyador quan van a estovar el seu cul a les aigües de la mar Mediterrània. I penso que, ara i aquí, sense ni veure'l venir, un salt generacional m'ha passat per sota i he quedat situat a la banda dels puretillas.

1 de jul. 2010

El teu somriure

Com un terròs de sucre
així és
-compacte, dolç, rotund-
el teu somriure.

Com un terròs de sucre
així es desfà
-lleuger, distret, només per mi-
quan el toco amb els llavis.