27 de febr. 2009

Estalviar

"Fa poc vaig anar a la caixa d'estalvis a fer una gestió: treure uns diners que tenia a la borsa per deixar-los a la llibreta, ben a la vista. Anys enrere em van convèncer d'invertir-los, com també vaig fer una vegada un compte habitatge. Hi vaig ficar pessetes un temps i, en acabar el termini legal sense haver comprat cap casa, vaig haver de pagar la quantitat deduïda més interessos. No en sé fer, jo, de negocis. I sempre que m'han aconsellat com invertir els estalvis he acabat decebut i reafirmant-me en la meva idea que els estalvis són estalvis, és a dir, són diners que tens a tocar però que no toques. No cal fer-los treballar, perquè ja treballen prou bé quiets. No cal gestionar-los, ni invertir-los, ni rendibilitzar-los. Allò que han de produir els estalvis no són més estalvis sinó tranquil·litat. Un principi tan elemental com aquest de l'estalvi s'ha oblidat i els empleats de les caixes d'estalvis, que haurien d'entendre millor que ningú què vol dir estalviar, són justament els que et maregen amb sopars de duro i regals d'olles a pressió; i els costa suportar la visió d'una llibreta on dormen uns milers d'euros."

Francesc Orteu, AVUI 27/2/2009

24 de febr. 2009

Pamboleria

Mallorca és una illa plena d'oliveres. N'hi ha per tot i això es nota, sobretot, en l'abundància, generositat i qualitat a l'hora d'oferir olives als bars i restaurants. També en l'oli, molt bo. És tanta la importància de les olives i de l'oli que un dels patrimonis culturals de l'illa és la "pamboleria", un concepte d'allò més mediterrani (pa, oli i unes evidentes ressonàncies flamenques). La pamboleria és pa moreno llescat, oli, tomàtiga i entrepans, és a dir, embotits, formatges, etc... Tot això, com no, va acompanyat d'olives. També pebre verd i fonoll marí. És tanta la implantació que té el concepte "pamboleria" que ha acabat designant els llocs on es pot menjar aquest plat (igual que pizzeria o creperia) i fins i tot és tema per fer-ne cançons...



La veritat és que una de les grans sorts d'haver nascut per aquesta banda del món és tenir tant a mà la combinació de pamboli.

23 de febr. 2009

Move over

Aquí va el meu manifest!

A les autopistes i autovies s'ha de circular pel carril de la dreta i els altres carrils són per avançar.

No és tan difícil d'entendre i és una cosa que t'ensenyen quan aprèns a conduir, però en aquest putu país sembla que aquell dia ningú va anar a classe.

La gent que circula pel carril del mig de l'autopista és un perill i genera una absoluta inficiència circulatòria. En primer lloc perquè converteix les vies de tres carrils en vies de dos carrils. I en segon lloc perquè les converteixen en vies més lentes del que haurien de ser. Suposant que vagin a 110km/h, et veus obligat a avançar-los a 120km/h o més pel carril ràpid patint pels cotxes que van a tota llet quan, si anessin pel carril de la dreta, els podries avançar tranquilament a 115km/h, per exemple. Això faria que el transit fós més eficient, cadascú circularia a la velocitat a què anés més còmode i ens avançariem de forma racional.

Aquestes situacions obliguen a decidir si els avances per la dreta, la qual cosa està prohibida, o per l'esquerra, amb la tensió afegida que això genera de vegades. Durant molts anys jo avançava per l'esquerra, però després d'una experiència en la qual vaig fer llums a un cotxe que anava pel mig i que va canviar de carril just en el moment en què l'avançava per l'esquerra per barrar-me el pas (no ens vam estimbar de miracle) vaig decidir que a la carretera hi ha massa boig per tenir actituds agressives. Des d'aleshores analitzo el risc i, si no n'hi ha, avanço els cotxes per la dreta. Ja sé que no es pot, però tampoc es pot anar pel mig si la dreta està lliure...Quan la gent diu que a Alemanya per l'autopista es pot anar molt més ràpid que aquí, ningú diu que allà el concepte "saber conduir" no és limita a saber manegar el voltant i els pedals, sinó també inclou "saber circular i respectar les normes de circulació".

Als EUA, com que aquest problema també existeix, alguns conductors han iniciat una campanya que consisteix a posar uns adhesius al vidre frontal del cotxe, amb les lletres impreses al revés i una fletxa assenyalant la dreta, amb l'explícit lema "Move over". Potser les autoritats de trànsit d'aquest país podrien començar a pensar alguna cosa sobre el tema i deixar de preocupar-se tant per si anem a 80 o 40 quan entrem a Barcelona...

20 de febr. 2009

Always Drinking Marching Band


"Drinking in the rain" - Always Drinking Marching Band

18 de febr. 2009

Mallorqui

He descobert que la variant dialectal del català que es parla a Mallorqui em fa molta gràcia! Fins i tot crec que se'm podria arribar a enganxar si hi visqués un cert temps. Parlen des det nas, obren les as de manera exagerada, posen tes enmig de quatsevol paraula, fan una cantarella que sempra acaba cap amunt i, lo millor de tot, tenen el costum d'utilitzar, sense que se sàpiga ben bé per quin motiu, paraules en castellà a la majoria de frases, normalment al final, com si volguéssin remarcar quin és el concepte important que cal retenir...ja vos ho etsplicará es meu compañero!

Acaba semblant que tinguin una relació amb l'idioma com de donar-li poca importància, com si li tinguéssin poc respecte a la llengua. No sembla que tinguin gens d'angoixa amb l'idioma, a diferència del que ens passa per Catalunya. Capítol a part mereixeria la naturalitat amb què en alguns llocs et parlen directament en anglès sense contemplar la possibilitat que tu puguis parlar cap altre idioma...

16 de febr. 2009

Avorrir-se

Una de les característiques principals d'un bon company de viatge sigui, segurament, poder-se avorrir sense incomodar-se.

Ben mirat, això també deu servir per definir què és un amic...

13 de febr. 2009

La ruta de la Pedra en Sec

A la illa de Mallorca està molt extesa des del segle XIII la tècnica "de la pedra en sec" que aprofita per a la construcció la pedra calcària, sense utilitzar cap tipus de ciment ni argamassa que la compacti. D'aquesta manera s'han construït parets, marges, camins, ponts i petites edificacions d'ús agrícola i ramader que omplen gran part de la illa. Una de les zones on n'hi ha més és a la Serra de Tramuntana i això s'ha utilitzat per promocionar turísticament la zona mitjançant la creació de la Ruta de Pedra en Sec. El projecte d'aquesta ruta és unir la Serra de Tramuntana de nord a sud a mitjançant un sender de gran recorregut (GR 221) amb uns refugis intermitjos on poder fer nit, i anar recuperant construccions i camins fets amb la tècnica de la pedra en sec. Aquest GR té uns 283 km i aprofita majoritàriament antics camins que passen molt a prop dels cims més alts (al voltant dels 1.000 m d'alçada). En aquests moments la ruta no està acabada i, al sud de la serra, hi ha trams sense senyalitzar i falten refugis per obrir, però els trams acabats (almenys de Deià al Monestir de Lluc) estan en molt bon estat i ben senyalitzats.


Barranc de Biniaraix

Monestir de Lluc

La serra, sense ser molt alta (el cim més alt fa 1.445 m), té unes característiques que en molts moments recorda els Pirineus amb l'afegit que, en molts trams, es pot gaudir d'unes magnífiques vistes al mar. L'època bona pel turisme a la Serra de Tramuntana és entre octubre i juny a molt estirar. A l'estiu la calor fa impossible aventurar-se a fer excursions per la zona. De totes maneres, tot i estar en temporada alta hi ha molt poca gent, bàsicament jubilats alemanys. Aquí sí que Mallorca compleix els tòpics.

Barranc de Biniaraix

Els refugis, del govern balear, trenquen els esquemes dels refugis de muntanya a què podem estar acostumats en altres zones: màxim confort. Són com cases rurals a preu de refugi de muntanya. Això genera alguns conflictes entre muntanyencs i domingueros, ja que a la majoria s'hi pot arribar amb cotxe i dinar. Cal reservar per dormir. Si no hi ha reserva tanquen, però només que hi vagin dues persones l'obren tot per tu. Un desplegament excessiu que és impossible que sigui econòmicament rendible i que per una banda fa pensar que la ruta de Pedra en Sec és una aposta turística forta per fomentar un turisme de muntanya en època no estival a Mallorca i, per una altra, fa que tinguis la sensació que les teves vacances estàn subvencionades per tots els ciutadans de Mallorca i de la Unió Europea a través d'un govern que a final d'any afegeix un munt de diners per eixugar el dèficit que generen els refugis...

Coll des Prat

Refugi de Cúber

7 de febr. 2009

Sobrassada roots

La rutina és necessaria perquè el dia a dia no se'ns endugui per davant, per enfrontar-nos a les coses més mundanes de la vida, però també cal trencar-la per prendre distància i oxigenar cos i ment. Doncs això, passat l'inici del curs i el Nadal, i abans de començar amb carnavals i encarar l'estiu, vacazioni per la Serra de Tramuntana de Mallorca! Tot a punt per la Sobrassada Roots!

4 de febr. 2009

Voleu que vos la cante?

Voleu que vos la cante?

En aquest món tothom plora,
tothom plora dia i nit,
si no les penes passades,
les penes que han de venir.
També he plorades les mies,
mes ara ja canto i ric:
canto les glòries que espero
per los treballs que passí,
en lo camp de les espines
les flors que espero collir.
Companys meus de captiveri
no voleu cantar amb mi?
Los que plorau entre els pobres,
los que frisau entre els rics,
los que els dies del desterro
contau per los del neguit,
los passos per les caigudes,
los instants per los sospirs,
los que estau amb lo front núvol,
los que teniu lo cor trist,
voleu que jo vos la cante
la cançó del Paradís?

Autor: Jacint Verdaguer
Adaptació música: Roger Mas ("Cançons tel·lúriques")


2 de febr. 2009

Human pixels

Una societat capaç de produir fenòmens com aquest fa una mica de por...