13 de nov. 2008

Malgrat tot

"Només mirant el dolor es pot ser misteriosament feliç".
Joan Margarit

La inèrcia implacable de les noves rutines
que amb paciència hem anat reconstruint
és morfina fina pel nervi trist de l'enyorança.

L'absència, la presència més intensa de la meva quotidianitat,
se'm revela absurda i irreal
amb força còsmica en el trànsit del somni a la vigília.
La por ja no és el leitmotiv vital
i s'ha instal·lat, per fi, a casa la tristesa.

M'abrigo del fred i de la pena,
ha canviat l'hora i ja es fa fosc abans
i tot s'assembla massa al nostre món d'ara fa un any.

Cap comentari: