El somni

De petit tenia un somni recorrent: volia anar a algun lloc i era incapaç de caminar endavant. Si ho feia era amb molta dificultat i la única manera d'avançar era caminant d'esquena i, així, fins podia córrer. Va arribar un punt que, en els meus somnis, sempre em movia caminant d'esquena, però un bon dia -o una bona nit- aquest somni, no sé per què, es va acabar. Avui m'he despertat a mitja nit amb un lleuger atordiment: en el somni intentava desplaçar-me i no podia. Ràpidament, i amb una estranya lucidesa enmig de la fosca, he recordat que la solució era tan senzilla com posar-se d'esquena. El que no he entès és com me n'havia pogut oblidar...