27 d’abr. 2008

Dia Gato

A la motxilla d'anar pel món hi duc les cançons del Gato Pérez.

Aquestes cançons són la meva mateixa visió de món i de la vida. Un equilibri de rumba i coco. D'alegria i nostalgia. De música i sociologia. De festa i racionalitat. De catalanitat i charneguisme. Són la Barcelona de la meva infantesa. La rumba com a mitjà útil per explicar una determinada visió del món i, per aquest mateix motiu, la rumba catalana com a finalitat mateixa a defensar i a promoure.

Estic segur que sense l'aportació que va fer el Gato intel·lectualitzant la rumba catalana a mi no m'hagués interessat de la mateixa manera aquest gènere.

A la motxilla d'anar pel món hi duc les cançons del Gato. Estaven bastant amagades i avui, per sorpresa, han tornat a aparèixer.

Cap comentari: