30 de maig 2010

Haiku

Dia gris
samarreta de colors
panxa contenta.

Joan Busquets

15 de maig 2010

Seguirem somiant

Seguirem somiant i intentant que els somnis es facin realitat. No buscarem coses extraordinàries, simplement intentarem convertir en extraordinàries totes les coses. Com tu ens has ensenyat. No em penso posar mai el nas de pallasso, ja ho saps. Però el portaré dins del cor per sempre més perquè tu has convertit el terror que em produïa de nen en un profund respecte per una manera d'entendre el món. Seré feliç. No cal que m'ho tornis a preguntar més, vale? Seré feliç perquè no em queda cap més puta opció havent vist com has anat per la vida. Cuidarem la casa, la farem créixer i farem tot allò que ens vingui de gust, sense més límits que els de les nostres pròpies capacitats. Pero ets un cabrón, deixa'm dir-t'ho, perquè això ho havíem de fer junts...Et trobarem a faltar, molt. Però tota la teva generositat, amor i energia ens farà arribar allà on ara ens sembla  impossible. I haurem d'aprendre moltes coses pel nostre compte, però ho farem. No et preocupis. Descansa, relaxa't i disfruta. I fes molt el pallasso, com mai. M'agrada saber que des d'ara hi ha algú que farà riure a la mare per sempre. I explica-li l'acudit de 'susto o muerte' i diga-li que tu també havies escollit 'susto'.

9 de maig 2010

La Fira

Un any més hem anat a la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. Les tradicions cal inventar-les, cultivar-les i cuidar-les. La Fira ens agrada perquè és un festival de música fet a la nostra mida: nucli urbà, escenaris al carrer, distàncies curtes, programació artística de qualitat, preus raonables als bars i restaurants, absència de massificacions. El públic potencial són els professionals de la música (programadors, artistes, etc), la gent del poble i, cada vegada més, la que viu als pobles i ciutats més propers. Sense zona d'acampada tothom ha de domir a l'hotel, en pisos de lloguer o a casa seva. Cap concessió al 'calimochersime'. Avis, sèniors, joves i infants comparteixen l'espai, nets, polits i sense pols. No cal conviure amb gossos aliens. Tampoc amb ramats d'adolescents en viatge iniciàtic a sortir de l'ou. Això ni és Tàrrega ni el Vinya Rock. Tampoc el FIB ni el Primavera Sound, el 'gafapastisme' té dimensions més aviat rurals. I  potser perquè no és res de tot això nosaltres ens hi sentim còmodes. Disposats a gaudir de la música, l'ambient i la magnífica acollida dels vila-secans ens submergim en la postal i aconseguim un petit miracle de regressió vital: el nostre capteniment prèn visos de contingut homenatge a l'adolescència, una petita i modesta exaltació a l'amistat masculina, solidària i primària. Sí, ens anem fent grans però seguim sent els mateixos carallots de sempre i saber-ho ens reconforta.

A nivell músical, com cada any, alguns descobriments interessants:  

Cardova, l'enèssima proposta funk de Lalo López (guitarrista i ideòleg de Fundación Tony Manero i Chocadelia Internacional, a banda d'un dels individus amb la capacitat verborreica més impressionant de tot Vallcarca i rodalies). 

At Versaris + Asstrio, una interessant i contundent combinació de hip-hop en català amb tres músics de jazz fent les bases instrumentals en directe. D'esquerres, intel·lectual i combativa, la proposta és una demostració que els okupes també poden ser elegants.

I finalment l'aposta per apuntar-me un tanto: Mine! Ortodòxia popera amb contundència rockera. Tot molt british, un directe potent, veus cuidadíssimes i carisma i actitud artística de sobres. A un país sencer buscant els nous Manel no li passarà per alt un grup com aquest. Recorda el seu nom! 

Nota: si la Pilar Rahola pot fa servir la paraula 'capteniment' cada tres frases jo no vull ser menys...

6 de maig 2010

Quanta fe, les flors i els hules

Dius que sóc un pop, dius que estic a prop, dius que m'ho crec tot.
Dius que sento massa, dius que el feeling em depassa, dius que l'alegria viu amb nosaltres a casa.
La bossa d'escombraries ens ambienta la terrassa.
Aaah! La primavera!
Em fa vergonya aliena veure cantar aquesta nena.
Dius que és cosa fina, doncs amb mi no l'endevina.
És una farsanta, és una elefanta. De taronja, sí, de taronja, posa'm un fanta!
Aaah! La primavera!
Perdoni dependenta, no anirà calenta?
Amb el meu jersei de pico pico, pico i repico.
A veure això com t'ho explico...Sóc poeta, sóc profeta, et puc tocar una teta?!
Aaah, la primavera!
No només sóc un artista, també sóc molt costumista.
Rimo bosses de patates amb cordons de les sabates.
Poso veu de trascendència i busco una sortida...una sortida d'emergència!
Aaah! La primavera!
M'he comprat unes Munich, tot em sembla tan bonic!
Passegem per la platja, ens prenem una garnatxa i em tatuo el teu nom...me'l tatuo en una natja!
Aaah, la primavera!
Som els reis de la festa, som l'ariet dels urbanites. Un dia vam veure una vaca i la vam trobar molt maca.
Tirem molt de confetti amb actitud desmenjada. La nostra revolució no serà televisada però serà patrocinada!
Aaah, la primavera!

Nota: No. No és que m'hagi tornat gilipolles definitivament. Simplement he estat explorant nous referents estilístics... 

Pots deixar els teus "versos" a lo Quanta Fe. Serà un plaer.