La Fira de Música al Carrer és ja una referència en el calendari, la millor manera d'inaugurar la temporada d'estiu. El primer bany de l'any. Un esdeveniment amable on passar tres dies escoltant música, descobrint i confirmant grups. Un festival de dimensions ben acotades, sense excessives aglomeracions, obert a la gent de fora però mantenint el caràcter d'esdeveniment per a la gent del poble. Amb tot, aquest any els perriflautes (inèdits l'any passat) van fer acte de presència amb actuacions espontànies, perpetrant ritmes indecents al cajon i a la guitarra. Esperem que fós la penyora a pagar per la presència de La Pegatina, perquè una de les gràcies principals d'aquesta fira era, fins ara, no fer concessions al calimocherisme ni a tenir zona d'acampada gratuïta i polsegosa...
La Fira dóna una molt bona visió de conjunt de què està passant musicalment a Catalunya. Dels grups vistos m'agradaria destacar-ne quatre:
A Contra Blues: una banda de blues de Barcelona amb un líder carismàtic amb una veu espectacular, dos guitarristes d'escàndol i una base rítmica d'allò més solvent. És la banda que jo voldria tenir si sabés tocar la guitarra...
El Niño de la Hipoteca: un cantautor d'aquests que se'n podria dir urbans. No sé exactament què, però té algo que a mi m'atrapa. Es veu que pot anar sol, amb banda i en format sound system. A Vila-seca va venir amb aquest últim, ell a la guitarra i un paio tirant bases i sorollets electrònics. Molt resultón i pràctic, l'electrònica i el món del cantautor trobant-se en un punt força interessant.
Soweto: segurament una de les millors bandes d'ska-jazz de Catalunya. L'equilibri perfecte entre elegància i festa. Un gust per a les orelles i una dignificació del gènere. Em va agradar veure'ls en un escenari gran i amb cara i ulls i no en un carreret estret, petat de gent, escenari de mínims i equip de so de batalla, que és com sempre he vist aquest tipus de grups. Ah, i culés.
Els nens eutròfics de'n Pedrals: Josep Pedrals, poeta i rapsoda, erudit de la llengua i malabarista del lèxic s'ha muntat una banda per divertir-se i divertir. Contrasten les lletres molt el·laborades, a vegades fins inintel·ligibles, amb una música popular i comercial. Torna bastant de tot, però se'n fot de sí mateix i no es dóna excessiva transcendència. Quan la gent culta i molt llegida baixa a la terra i escolta los 40 principales, a mi em mereix encara més respecte.
Finalment destacar, per la part que em toca, la presentació oficial de Micu i la seva banda cool, un projecte que comencem a Vila-seca i que ja veurem on ens portarà...
La Fira dóna una molt bona visió de conjunt de què està passant musicalment a Catalunya. Dels grups vistos m'agradaria destacar-ne quatre:
A Contra Blues: una banda de blues de Barcelona amb un líder carismàtic amb una veu espectacular, dos guitarristes d'escàndol i una base rítmica d'allò més solvent. És la banda que jo voldria tenir si sabés tocar la guitarra...
El Niño de la Hipoteca: un cantautor d'aquests que se'n podria dir urbans. No sé exactament què, però té algo que a mi m'atrapa. Es veu que pot anar sol, amb banda i en format sound system. A Vila-seca va venir amb aquest últim, ell a la guitarra i un paio tirant bases i sorollets electrònics. Molt resultón i pràctic, l'electrònica i el món del cantautor trobant-se en un punt força interessant.
Soweto: segurament una de les millors bandes d'ska-jazz de Catalunya. L'equilibri perfecte entre elegància i festa. Un gust per a les orelles i una dignificació del gènere. Em va agradar veure'ls en un escenari gran i amb cara i ulls i no en un carreret estret, petat de gent, escenari de mínims i equip de so de batalla, que és com sempre he vist aquest tipus de grups. Ah, i culés.
Els nens eutròfics de'n Pedrals: Josep Pedrals, poeta i rapsoda, erudit de la llengua i malabarista del lèxic s'ha muntat una banda per divertir-se i divertir. Contrasten les lletres molt el·laborades, a vegades fins inintel·ligibles, amb una música popular i comercial. Torna bastant de tot, però se'n fot de sí mateix i no es dóna excessiva transcendència. Quan la gent culta i molt llegida baixa a la terra i escolta los 40 principales, a mi em mereix encara més respecte.
Finalment destacar, per la part que em toca, la presentació oficial de Micu i la seva banda cool, un projecte que comencem a Vila-seca i que ja veurem on ens portarà...
1 comentari:
Sóc l'únic a qui no li chuta el vídeo de la fira de Vila-seca? crec que també sóc a qui li a més falta veure'l... Em perdré tantes coses en els propers mesos...
Publica un comentari a l'entrada