Nnxté!

Fa uns anys, sopant amb un noi estranger que havia vingut a Barcelona, aquest ens va fer una observació que mai havia sentit abans: que els catalans fem servir molt un so molt concret mentre parlem, com si fós un signe de puntuació. El so es fa posant la punta de la llengua just darrera les dents de dalt, com si féssim una "n". S'enganxa la llengua amb força a les dents i es desenganxa ràpidament. De fet és com una "n" sorda, un so que jo sóc conscient que faig quan alguna cosa no acaba de sortir bé. Alguna cosa així com "nnxté!" (impossible de transcriure, d'altra banda).

Bé, doncs l'altre dia em van explicar que una noia estrangera, que està a Barcelona a casa d'uns amics i que era incapaç de seguir la conversa en català que estaven tenint, va fer exactament la mateixa observació: que cada poques paraules tots feien "nnxté!". La cosa curiosa del cas és que el noi que em va fer l'observació a mi era de brasil i aquesta noia era portuguesa. No sé si els portuguesos tenen una especial capacitat per captar això...jo he intentat fixar-m'hi alguna vegada i mai he vist que sigui una cosa que fem tant.

Nnxté!