Ahir dissabte pujada al Matagalls (1.697 m), gairebé 4km des de Sant Marçal, amb un desnivell de 592 m.
El Matagalls des de Viladrau
Tot i les prediccions del temps fa un matí fantàstic. El primer tram, pel mig del bosc, és força dur pel desnivell i perquè la musculatura encara està freda. Després d'uns 20 minuts de pujar la cosa es relaxa una mica. A l'estiu deu estar bé perquè camines molta estona sense que et toqui el sol i d'aquí unes setmanes serà complicat perquè el terra estarà ple de fulles humides i relliscarà molt, però ahir era bastant ideal. A mig camí parada tècnica per descansar: constato que m'he deixat els fruits secs al cotxe i que hauria d'haver canviat l'aigua clorada de Barcelona de la cantimplora per aigua del Montseny... Hauré d'anar millorant alguns detalls. Em menjo una poma.
Viladrau des del Matagalls
Al cap d'una horeta de caminar surto del bosc, careno i veig la creu del Matagalls molt a prop. Últim esforç i ja hi sóc. No sóc l'únic, m'hi esperen ben bé una trentena de persones. Tot i que hi ha trams una mica durs és un cim bastant assequible i hi ha diversos itineraris per arribar-hi. Les vistes són magnífiques, però com a experiència espiritual no acaba de funcionar. Em separo una mica del bullici de gent i esmorzo encarat a Viladrau. Per l'est ve una gran nuvolada i penso que tinc el cotxe per allà i que millor fer via per si de cas. Amb tres quarts d'hora estic a baix i no hi ha ni rastre de la nuvolada que em feia patir. Del que sí que hi ha rastre és de les botes noves que hi han volgut dir la seva, però per ser la primera excursió de la temporada puc estar content.
El Matagalls des de Viladrau
Viladrau des del MatagallsAl cap d'una horeta de caminar surto del bosc, careno i veig la creu del Matagalls molt a prop. Últim esforç i ja hi sóc. No sóc l'únic, m'hi esperen ben bé una trentena de persones. Tot i que hi ha trams una mica durs és un cim bastant assequible i hi ha diversos itineraris per arribar-hi. Les vistes són magnífiques, però com a experiència espiritual no acaba de funcionar. Em separo una mica del bullici de gent i esmorzo encarat a Viladrau. Per l'est ve una gran nuvolada i penso que tinc el cotxe per allà i que millor fer via per si de cas. Amb tres quarts d'hora estic a baix i no hi ha ni rastre de la nuvolada que em feia patir. Del que sí que hi ha rastre és de les botes noves que hi han volgut dir la seva, però per ser la primera excursió de la temporada puc estar content.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada