L'Albert Pla està, sense cap mena de dubte, en el trident dels grans de la música feta a Catalunya. El segon lloc seria per l'Adrià Puntí (o també) i el tercer, tot i que es podria discutir, jo l'atorgo al Quimi Portet perquè és qui els hi ha produït alguns dels seus millors discs.
Pla és un personatge que provoca tot tipus de reaccions: els que consideren que és una aberració de la cultura, els que el considerem un geni, els que els hi fa gràcia la seva capa més superficial i escatològica, els que passen d'ell... I probablement a ell li importi molt poc el que pensem la majoria de la gent.
A mi em sembla un tio amb un enorme talent i un grandiós sentit de la música i l'harmonia, amb un increïble magnetisme dalt de l'escenari i amb una capacitat interpretatitva (tant a nivell vocal com gestual) extraordinària. Un tio capaç d'inventar històries genials. En sentit estricte no és un cantant, ni un actor, ni un compositor, ni tampoc un músic. És una figura a mig camí del trobador i del bufó, un personatge que inventa històries fantàstiques mitjançant les quals descriu el món en tota la seva complexitat i les seves contradiccions i això, de vegades, el fa ser políticament incorrecte però profundament contundent. Resulta impressionant veure com moltes vegades és capaç, amb una actitud aparentment frívola i "chorra", de tenir una càrrega de profunditat que ja voldrien molts artistes i escriptors del país que van de trascendents i profunds (cançons com "La juerga catalana" o "Corazon", de l'últim disc, ho exemplifiquen).
"La diferencia" és, una vegada més, una petita joia musical on es poden trobar ressonàncies de molts dels discos anteriors de l'Albert Pla, tant diferents entre ells com l'"Anem al llit" o "No sólo de rumba vive el hombre". Com diuen a les revistes: 5 estrelles.
Pla és un personatge que provoca tot tipus de reaccions: els que consideren que és una aberració de la cultura, els que el considerem un geni, els que els hi fa gràcia la seva capa més superficial i escatològica, els que passen d'ell... I probablement a ell li importi molt poc el que pensem la majoria de la gent.
A mi em sembla un tio amb un enorme talent i un grandiós sentit de la música i l'harmonia, amb un increïble magnetisme dalt de l'escenari i amb una capacitat interpretatitva (tant a nivell vocal com gestual) extraordinària. Un tio capaç d'inventar històries genials. En sentit estricte no és un cantant, ni un actor, ni un compositor, ni tampoc un músic. És una figura a mig camí del trobador i del bufó, un personatge que inventa històries fantàstiques mitjançant les quals descriu el món en tota la seva complexitat i les seves contradiccions i això, de vegades, el fa ser políticament incorrecte però profundament contundent. Resulta impressionant veure com moltes vegades és capaç, amb una actitud aparentment frívola i "chorra", de tenir una càrrega de profunditat que ja voldrien molts artistes i escriptors del país que van de trascendents i profunds (cançons com "La juerga catalana" o "Corazon", de l'últim disc, ho exemplifiquen).
"La diferencia" és, una vegada més, una petita joia musical on es poden trobar ressonàncies de molts dels discos anteriors de l'Albert Pla, tant diferents entre ells com l'"Anem al llit" o "No sólo de rumba vive el hombre". Com diuen a les revistes: 5 estrelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada