Ja som aquí, ja hem arribat!

El fet d'anar a la muntanya té diverses dimensions i cada dimensió es manifesta de diverses maneres. Hi ha una dimensió individual, introspectiva, espiritual. Una mena de diàleg silenciós amb un mateix i amb l'entorn. Hi ha molta gent que va sola a la muntanya i també n'hi ha que, tot i anar-hi en grup, preserva aquesta dimensió individual. El grup fa de coixí d'una experiència interior.

Per contra també hi ha una dimensió col·lectiva d'anar a la muntanya. És una experiència social que moltes vegades forma part de l'educació sentimental, emocional i nacional d'aquest país. Aquesta dimensió, a Catalunya, es manifesta de forma molt xirucaire i cridanera. Pa amb vi i oli i embotits. Hi ha una conquesta de l'espai físic i sonor: Ja som aquí!! Ja hem arribat!!! Cantat ben fort perquè tothom se n'assebenti.


Crec haver participat de totes dues dimensions, segurament més vegades de la col·lectiva que de la individual, però quan vas a la muntanya amb una actitud més espiritual i et trobes que t'han conquerit l'espai i el so et venen ganes de tirar-ne més d'un muntanya avall...