Jo havia sigut un bon lector. Sobretot de petit, devorava llibres. Suposo que m'avorria i com que els tenia molt a mà... Després, a la universitat, també llegia bastant. Suposo que també m'avorria i era una manera de fer veure que feia alguna cosa de profit. Però de fa uns anys em costa llegir. Potser no m'avorreixo tant. O potser m'avorreixo d'una altra manera. Potser internet i el rollo aquest de la societat de la informació hi tenen alguna cosa a veure. En realitat sí que han canviat molt les coses en els últims 10 anys.
Però en el fons del cervell hi tinc molt clar un record que vincula lectura i plaer. M'agrada llegir però em costa. Per això començo llibres que no acabo. Busco un llibre que m'enganxi a la lectura, però no el trobo. En els últims mesos de manera exagerada. Fins ara creia que era una qüestió de mandra i esforç. Ara penso que no és això.
La lectura té molt a veure amb dubtes, preguntes i inquietuds d'un moment determinat. Els que jo tinc són molt concrets i, alhora, difícils de formular. Per tant, les respostes que busco també ho són. I cap dels llibres amb què m'he topat fins ara ha donat resposta a tot el que tinc al cap. En alguna banda hi deu haver un llibre que m'enganxi, però no aconsegueixo identificar-lo. Mentrestant només se m'acut anar començant llibres sense por a abandonar-los a la segona pàgina. I escriure, de tant en tant, des de la dubtositat que m'acomboia.
Però en el fons del cervell hi tinc molt clar un record que vincula lectura i plaer. M'agrada llegir però em costa. Per això començo llibres que no acabo. Busco un llibre que m'enganxi a la lectura, però no el trobo. En els últims mesos de manera exagerada. Fins ara creia que era una qüestió de mandra i esforç. Ara penso que no és això.
La lectura té molt a veure amb dubtes, preguntes i inquietuds d'un moment determinat. Els que jo tinc són molt concrets i, alhora, difícils de formular. Per tant, les respostes que busco també ho són. I cap dels llibres amb què m'he topat fins ara ha donat resposta a tot el que tinc al cap. En alguna banda hi deu haver un llibre que m'enganxi, però no aconsegueixo identificar-lo. Mentrestant només se m'acut anar començant llibres sense por a abandonar-los a la segona pàgina. I escriure, de tant en tant, des de la dubtositat que m'acomboia.
4 comentaris:
Encara no ho has provat amb Tres tristos tràngols?
No sé si pot enganxar molt un llibre de contes, però és del Sànchez Piñol...
Està llegit! ;)
Però no té mèrit, són contes curts...
nen, perdo la virginitat en el teu bloc per comentar-te que deixis de llegir els teus assajos politico-festius i et passis a la novel·la que "dient mentides explica veritats"
pd: el piñol està fatal, només cal veure el títol del seu últim llibre.
Prova amb "El petit Príncep" (si ja l'has llegit torna-hi) . Ho dic de debó, és dels pocs llibres que cada cop que llegeixo em fa més ràbia que no se m'acudís la idea a mi...
Petons rodons
Publica un comentari a l'entrada