15 de jul. 2008

Llegir

Jo havia sigut un bon lector. Sobretot de petit, devorava llibres. Suposo que m'avorria i com que els tenia molt a mà... Després, a la universitat, també llegia bastant. Suposo que també m'avorria i era una manera de fer veure que feia alguna cosa de profit. Però de fa uns anys em costa llegir. Potser no m'avorreixo tant. O potser m'avorreixo d'una altra manera. Potser internet i el rollo aquest de la societat de la informació hi tenen alguna cosa a veure. En realitat sí que han canviat molt les coses en els últims 10 anys.

Però en el fons del cervell hi tinc molt clar un record que vincula lectura i plaer. M'agrada llegir però em costa. Per això començo llibres que no acabo. Busco un llibre que m'enganxi a la lectura, però no el trobo. En els últims mesos de manera exagerada. Fins ara creia que era una qüestió de mandra i esforç. Ara penso que no és això.

La lectura té molt a veure amb dubtes, preguntes i inquietuds d'un moment determinat. Els que jo tinc són molt concrets i, alhora, difícils de formular. Per tant, les respostes que busco també ho són. I cap dels llibres amb què m'he topat fins ara ha donat resposta a tot el que tinc al cap. En alguna banda hi deu haver un llibre que m'enganxi, però no aconsegueixo identificar-lo. Mentrestant només se m'acut anar començant llibres sense por a abandonar-los a la segona pàgina. I escriure, de tant en tant, des de la dubtositat que m'acomboia.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Encara no ho has provat amb Tres tristos tràngols?
No sé si pot enganxar molt un llibre de contes, però és del Sànchez Piñol...

Miq. ha dit...

Està llegit! ;)

Però no té mèrit, són contes curts...

toots ha dit...

nen, perdo la virginitat en el teu bloc per comentar-te que deixis de llegir els teus assajos politico-festius i et passis a la novel·la que "dient mentides explica veritats"

pd: el piñol està fatal, només cal veure el títol del seu últim llibre.

Mama ha dit...

Prova amb "El petit Príncep" (si ja l'has llegit torna-hi) . Ho dic de debó, és dels pocs llibres que cada cop que llegeixo em fa més ràbia que no se m'acudís la idea a mi...

Petons rodons