5 de jul. 2008

Re, flexió...

No m'agrada en Laporta. No m'agradava fa cinc anys quan ja era exactament el mateix tipus de persona que és ara i tothom deia que era la millor opció per ser president del Barça (els mateixos que ara diuen que els ha sorprès com ha canviat). Aquella candidatura per mi era la d'un grup de "joves" (joves en comparació a la candidatura de Bassat) ambiciosos, amb un ego desmesurat i als quals manar al Barça els feia il·lusió, sí, però també els servia per situar-se i prestigiar-se en la "societat civil" catalana. La candidatura de Bassat era la dels pares, la dels que ja estaven situats. La de Laporta i Rossell la dels fills. Però eren exactament el mateix perfil social, econòmic i professional. Podrien haver anat junts, però anaven separats perquè tots buscaven el seu lloc en aquest tinglado que és el Barça i la societat catalana.

El president del Barça ha de ser així, ha de tenir aquest perfil, per molt motius. Gent ambiciosa, egocèntrica, amb diners, empresaris d'èxit, amb capacitat d'influència en mitjans de comunicació, amb temps i ganes per fer-ho. Són una casta de la qual la resta no en formem part. Acceptat això, calma. Que no ens engatussin amb què Laporta o Rossell són coses diferents. Són exactament el mateix i per alguna cosa es van presentar junts. Tot això de la moció de censura és una guerra entre ells i tots els que intenten pintar alguna cosa amb més o menys èxit en aquest tinglado, en què el vot del soci és utilitzat a benefici de cadascuna de les parts. Jo no tinc dret a vot, però si el tingués crec que votaria en blanc: costa votar a favor de Laporta, molt, però qui vulgui ser president del Barça que es posi a la cua. Ja hi haurà temps perquè entre tots el portin a dalt de tot de la glòria per poder llançar-lo a terra des de ben amunt quan les coses no vagin bé. O no ha funcionat sempre així, això?