Falten 4 dies perquè comenci el Tour de France. I amb ell les retransmissions de Carlos de Andrés i Pedro Delgado, les migdiades interrompudes a un quilòmetre de meta, la recerca de bars on veure finals d'etapa, bloquejar l'agenda dissimuladament per veure etapes reina, els articles de Joan Antoni Flecha a La Vanguardia i els de Pedro Horrillo a El País, l'ombra negra de no saber si qui avui et fa aixecar del sofà demà serà un trampós, la tensió de les moltes batalles paral·leles amb objectius diferents però igualment valuosos, l'admiració sincera per tios que es passen 3 setmanes pujant i baixant muntanyes a ple sol al límit de la biologia i la química. Lo millor de que el fútbol faci vacances és que se centra l'atenció esportiva en el Tour de França, tot i que augmenta la sensació de ser una mica més freak que la resta de l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada