5 de juny 2008

Opinadors professionals

Radio, televisió i premsa escrita conformen els seus continguts amb un elevat percentatge de tertúlies i articles d'opinió. Conceptualment està bé, perquè en teoria això hauria d'ajudar a qui els llegim o escoltem a formar-nos les nostres pròpies opinions d'una manera més completa i complexa. A la pràctica crec que això acaba sent un autèntic problema pel país, perquè tampoc hi ha tanta gent capacitada per dir coses interessants i els que hi ha segurament no van a la ràdio i a la tele a parlar.

Per tant, ens acabem trobant amb gent més o menys capacitada per parlar (que no per dir coses interessants), que s'han convertit en opinadors professionals i que ocupen totes les tribunes públiques d'opinació parlant d'absolutament tot: tant li fot transvassaments com túnels per sota la Sagrada Família, política que medi ambient, economia o futbol, el "Cor de la ciutat" o violència de gènere. És igual, ells (i elles) parlen de tot i amb una seguretat que provoca vertigen perquè, la veritat i no ens enganyem, lo normal és no tenir ni idea ni tampoc una opinió formada de la grandíssima majoria de temes que es posen sobre la taula.

El problema és que aquests són els que que generen opinió i la gent acabem parlant com ells, dient les mateixes gilipollades que diuen ells sobre coses de les quals no en tenen ni idea, pensant-se i pensant-nos que en tenim una opinió formada... No m'estic carregant tothom que surt als mitjans opinant, només aquells que s'han convertit en opinadors professionals, que no són conscients de les seves limitacions i que accepten opinar de tot el que se'ls proposa i no només d'allò que estan capacitats per parlar. El cas més paradigmàtic seria el del President del Parlament de Catalunya amb columna setmanal al Mundo Deportivo...