7 de jul. 2009

Tour de França

Una vegada més la inteligència socialista que dirigeix els designis de la ciutat comtal ho ha tornat a fer. Cal dir que el dia que es va anunciar que el Tour de França tindria una etapa amb final a Barcelona el cor em va fer un salt d'emoció, una emoció que es manté intacta i va in crescendo a mesura que s'acosta dijous. Però ho han tornat a fer, una vegada més. I malgrat que aquesta vegada a mi em faci d'allò més feliç també vull dir que no hi ha dret. No hi ha dret aquesta malaltissa obsessió que tenen les ments pensants de Barcelona a convertir qualsevol esdeveniment en un rècord mundial de "participació" ciutadana i qualsevol esdeveniment que passa per la ciutat en una papanatada. El piromusical, la festa del cel, la cursa del Corte Inglés, les manifestacions contra la guerra d'Irak...i ara el Tour de França.

Jo ja ho entenc que el pas del Tour per Barcelona és una inversió multimilionària que fa l'Ajuntament per situar la ciutat al món, promoure-la internacionalment amb un anunci de dimensions estratosfèriques, per reforçar-ne la marca i tot aquest discurs de les ciutats-empresa. I per una vegada celebro que aquesta lògica porti a Barcelona una cosa que m'apassiona. I també entenc que aquesta inversió s'ha de rendibilitzar i la primera cosa que cal per fer-ho és que hi hagi gent als carrers i la cosa faci patxoca. Però no volguem ser més turistes que el Tour. Aquesta cursa ja és prou espectacular com perquè haguem de fer l'onada groga amb cartolines de paper. I la gent és prou grandeta com per anar a veure el pas del Tour com li doni la gana. Per què han de demanar que tothom vagi vestit de groc? Que ens deixin en pau!

Ja ho sé, és tot molt contradictori, però no deixa de fer-me ràbia la sensació que en el fons els importa un rave el Tour de França, el ciclisme com a esport i els aficionats com a persones. Som, una vegada més, utilitzats per fer d'extres sense cobrar en l'enèsim anunci de la millor botiga del món. Doncs jo, ni que sigui per intentar que l'anunci no quedi tant perfecte, em posaré una samarreta taronja per animar la doble F del Rabobank, Juan Antoni Flecha i Òscar Freire, a veure si aconseguim la primera etapa!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Papanates woody allen?

Sí que em sona que una vegada vas fer un post sobre el papanatisme il·lustrat d'aquells que van a veure el woody o el bruce només perquè queda bé, o perquè els hi han dit que és guai sense tenir criteri propi...

En tot cas, en les teves creuades antisocialistes paràsits en totes les administracions locals de l'area metropolitana des de fa dècades em tindràs al teu costat, encara que sigui per defensar coses que no sé què són, com l'essència del tour.

(clar que em tindràs també en qualsevol creuada antipolítics en general, coses d'antisistema)

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Erestó, en el fons no estem tan lluny. Jo crec que si llegeixes una mica més microscòpicament entre línies el meu post cagant-me en el tour, u2 i el barça, veuràs que no solament coincideixes en part amb mi, sinó totalment.

A mi també m'adrada (amb D) que tinguis una croada antisocialista. Sempre i quan això no sigui per anar-te'n amb els papanates de convergència (o els d'unió-pitjó) i la seva casa gran de subnormals.

Raimon ha dit...

Sí sí, sí! tothom, organitzacions de gent, moviments escoltes, juvenils i d'altres diversos, empreses de telefonia, responsables de cadenes de mails on line, ajuntaments i administracions socialistes, si us plau

\*//** DEIXEU-NOS EN PAU ! **\\*/

No he pogut evitar deixar un segon comentari davant aquesta barreja d'evidència i necessitat postmoderna que proclames. Que ens deixin en pau!

Tothom avui en dia demana que t'apuntis a grans carros de coses que només demostren com de grossos són els gegants de pedra d'aquest món, que no mouran mai res.

Si es deixés més espai, es motivés, la descentralització, la localització de les coses,

però no!, ja ho veureu, mireu què va passar amb "El vestit nou de l'Emperador"...