L'obscè i el macabre

Els somnis tanmateix són alguna cosa; des del moment que els somniem, és que els duem a dins d'una o altra manera. Els somnis de cada u són per a ell una part d'ell mateix; quina part més estranya, que incoherent, però a despit de tot una part. El seu sentit ens escapa; es ben superficial i ben pobra la interpretació que hi donen els freudians, ¡els nostres somnis són molt més variats i fantàstics, més criminals també de vegades, que tot el que se n'ha dit! El seu sentit ens escapa i no obstant es presenta estranyament clar en el moment mateix que els somniem. És després que no els comprenem; desperts, no comprenem l'home adormit que érem uns moments abans. D'aquí aquella vergonya confusa que sent l'home despert davant l'home adormit que era ell mateix i no obstant un altre; la vergonya de no poder controlar aquesta altra part de nosaltres mateixos que són els somnis. "El somni és una terra de ningú entre la vida i la mort", em deia una vegada en Soleràs; "entre l'obscè i el macabre".

"Incerta Glòria", Joan Sales 1956