La llista

Som afortunats. Som afortunats de les coordenades espai-temps on hem anat a parar. De néixer en l'època que hem nascut i en el lloc que ho hem fet. Som afortunats que, en aquest punt on som, els amics se'ns comencen a morir tard. Som afortunats perquè la llista encara està gairebé intacta i encara no hem après a despedir un amic sense que la rutina se'ns trasbalsi. Som afortunats i alhora desgraciats, perquè no estem preparats. Els més grans moren perquè això forma part de l'ordre natural de les coses, però quan comencin a morir els coetanis entendrem que també estem a la llista. Segurament s'ha dit tot sobre la mort del Pepe Rubianes. A mi, més que la seva mort, m'ha impactat veure que els grans ja no són tan grans i que els seus amics, els seus coetanis, les seves vivències, ja s'assemblen molt a les nostres...