D'entre totes les paraules d'ús (i abús) habitual en català, la més complicada de pronunciar de manera ràpida i solvent crec que és associació, seguida de bastant a prop per coca-cola (la segona c és com una banda rugosa de la carretera: o la passes per fora o has de frenar). Coca-cola. Associació. No és pot parlar a ritme normal i dir associació sense que la boca se't posi tonta. Les esses rellisquen i la u pren un protagonisme innecessari. Associació. De fet la primera a, si va precedida del determinant una, és un descarrilament segur. Unaassociació. I si has de dir associacionisme ni t'ho explico. Associacionisme!! Tremendu...
Si fós per mi jo eliminiaria la primera a i parlaria d'una sociació i del sociacionisme. Fins i tot acceptaria com a vàlid parla de Ció, com si fós la Mare de Déu de l'Associació. Ció Cultural, Ció Esportiva, etc. És una tonteria, ja ho sé, però és que cada vegada em sento més ridícul quan he de pronunciar associació, associacions, associaconisme, associacionem-nos, associacionistes, associacionitis...
Si fós per mi jo eliminiaria la primera a i parlaria d'una sociació i del sociacionisme. Fins i tot acceptaria com a vàlid parla de Ció, com si fós la Mare de Déu de l'Associació. Ció Cultural, Ció Esportiva, etc. És una tonteria, ja ho sé, però és que cada vegada em sento més ridícul quan he de pronunciar associació, associacions, associaconisme, associacionem-nos, associacionistes, associacionitis...
1 comentari:
jo no sé pronunciar Israel en menys de 2 segons. necessito fer una pausa entre la s i la r
Publica un comentari a l'entrada