17 de set. 2008

Futbolitis

El periodisme esportiu és un gran mar de mediocritat en el qual, de tant en tant, trobes algú que sap fer el seu ofici i, a més a més, té coneixements d'allò que parla. En aquesta línia hi hauria la dupla de Carlos de Andrés i Perico Delgado fent el ciclisme a TVE o els articles de Joan Golobart a La Vanguardia.

A nivell de futbol, però, és molt difícil trobar punts de referència per sentir-te ben informat i aprendre i entendre coses a nivell tàctic i futbolístic. Per exemple, a TV3 el panorama és desolador. Vergonyós. Cal un esforç gran per trobar gent que digui coses interessants enmig de tanta tonteria, ignorància i intoxicació. Poques vegades tens la sensació que algú sàpiga prou de futbol com per fer-te entendre exactament el que està passant en un partit, en un equip, en una competició. Em sembla que va ser el Cruyff que va dir que ell no pensava tornar a entrenar, entre d'altres coses, perquè no tenia ganes d'haver de discutir de futbol cada dilluns amb gent que només ha jugat a futbol al pati de l'escola. I tenia raó. Com algú que ha estudiat periodisme (si ho ha fet) i és aficionat al futbol pot discutir amb gent que ha jugat 15 anys al primer nivell? De futbol, que en parlin els que en saben, si us plau.

Fa poc he descobert el blog Futbolitis. No sé exactament qui l'escriu però realment està a anys llum dels pamflets que cada dia es poden trobar als quioscos. Per una banda dóna lliçons tàctiques aplicades a partits concrets i, per una altra, explica el negoci del futbol des de la seva complexitat i amb un nivell de coneixement que ajuda a entendre moltes coses que a través de la premsa habitual és impossible entendre.

1 comentari:

Susanna ha dit...

Prova-ho amb el Ricard Torquemada...