20 d’ag. 2008

Salsa Latin Music

Quan tenia uns 13 anys vaig fer una esquiada a Andorra amb companys de l'escola. Era d'aquestes esquiades que muntava una agència de viatges i no sé ben bé qui la tutelava. Suposo que hi devia haver monitors però no sé qui eren. Jo no havia esquiat mai i em feia molta il·lusió. Recordo que hi anavem uns quants amics de l'escola, embutits en aquells terribles monos d'esquiar. El viatge, llarguíssim, va ser amenitzat per una (UNA!) sola cinta de caset de la Gloria Stefan. El de tornada també. Va ser insuportable. D'aquell viatge van quedar dues coses gravades en el meu inconscient: 1- esquiar no era prou divertit com per justificar aquell passar fred i tot aquell dispendi de diners, energia i hores d'autocar i 2- cada vegada que sentia alguna cosa que sonés a latin-salsa se'm crispaven els nervis. Jo no ho sabia, però segur que el trauma venia d'aquí.

Ha costat molt, i el procés ha sigut molt lent. Fa uns anys vaig començar a escoltar coses de salsa en els punts que confluia amb la rumba, però no ha estat fins fa un parell de mesos que han caigut tots els murs d'anticossos que un dia va aixecar Gloria Stefan. I qui els ha tirat a terra definitivament ha estat Juan Luis Guerra. No deixa de resultar-me curiosa i irònica, doncs, la notícia que publica avui la web de Juan Luis Guerra...



Nota per a integristes freaks: quan tenia el virus de la Glòria Stefan em pensava que tot era "salsa". Ara que m'ha picat el virus de la bilirrubina he après que la "salsa" és un estil més dins d'un ampli ventall de ritmes com la bachata, el merengue, el cha cha, etc.