Jo havia caminat. Jo havia fet rutes. Però se m'havia oblidat. Se m'havia oblidat que tot el que portes ho portes a l'esquena. Que tot el que fiques a la motxilla després s'ha de carregar. Se m'havia oblidat que les pautes estètiques i higièniques de la ciutat canvien radicalment un cop ets al mig de la muntanya i que amb molta menys roba pots passar. Ja ho diu la cançó, la merda de la muntanya no fa pudor i és veritat.
Se m'havia oblidat que una motxilla s'omple fins a dalt tingui el tamany que tingui i que no te'n pots anar de ruta amb una motxilla de 80 litres. Se m'havia oblidat que sempre hi ha un important extra de kilos comunitaris. I també que l'eficiència a l'hora de plantejar la motxilla no es pot menysprear perquè hi ha moments que uns kilos de més o de menys et donen la vida.
Se m'havia oblidat que una motxilla s'omple fins a dalt tingui el tamany que tingui i que no te'n pots anar de ruta amb una motxilla de 80 litres. Se m'havia oblidat que sempre hi ha un important extra de kilos comunitaris. I també que l'eficiència a l'hora de plantejar la motxilla no es pot menysprear perquè hi ha moments que uns kilos de més o de menys et donen la vida.
I per això amb aquest mort a l'esquena em vaig haver de fer tota la ruta i pels meus pebrots que no se'm torna a oblidar mai més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada