acaricien, dòcils, el teclat,
i una melodia antiga
omple la casa de pau.
Les mans, decidides i expertes,
s'enlairen xemeneia amunt
i els dits enfilen l'agulla
que broda els somnis de Sants.
Les mans, hàbils i menudes,
al llapis demanen consell,
no busquen la floritura
sinó el traç precís i sincer.
Les mans, vitals i inquietes,
no poden parar ni un moment,
pessiguen i fan pessigolles
i ataquen pel lloc més distret.
Per molts anys.
1 comentari:
;)
Publica un comentari a l'entrada