Era Val d'Aran II

Desestacionalitzar el turisme! Aquest és el concepte de moda, ara que les vaques ja no són tant grasses, per intentar treure major rendiment als territoris que viuen fonamentalment del turisme. I els Pirineus no en són una excepció. Quan cada vegada menys gent de muntanya viu de l'agricultura o la ramaderia, quan les hidroelèctriques que van desenvolupar econòmicament tantes valls fa anys que van deixar de donar feina, el turisme ha quedat com la base econòmica de moltes famílies, pobles i comarques. El turisme als Pirineus ha estat, tradicionalment, vinculat a l'esquí. És evident que l'esquí promou un turisme emminentment estacional. Desestacionalitzar el turisme és un concepte que va lligat a les possiblitats que ofereix el territori i, a l'estiu, allò que es pot fer a la muntanya són activitats força concretes, vinculades a l'excursionisme i als esports d'aventures.

Era Val d'Aran, juntament amb el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, promou el turisme de muntanya al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a través de diverses rutes i d'un circuit de refugis perfectament equipat, conegut com els "Carros de Foc", i que configura una ruta circular de 9 refugis, 55 km de distància i 9.200 m de desnivell acumulat. Els "Carros de foc" es poden fer en la modalitat Open (entre 5 i 7 dies), en la modalitat Sky Runner (menys de 24 hores, el rècord són 10h 20'!!) i en la modalitat lliure, que és la que cadascú esculli per fer un tram d'aquest circuit en els dies que millor li vagi.

En la nostra ruta hem passat per 3 dels refugis dels Carros de foc. Com a estratègia de promoció turística sembla interessant, i a la vista de l'ocupació dels refugis i de la gentada que es movia per les muntanyes de la Val d'Aran, es confirma l'èxit de la iniciativa. Ara bé, com a experiència de muntanya grinyola una mica. Refugis de més de 50 places amb habitacions de 20 persones, en els quals has de fer cues pel lavabo, per la dutxa, per agafar l'esmorzar, per pagar, per omplir la cantimplora, etc. i amb una clientela barreja de muntanyencs de tota la vida i de domingueros evolucionats no són el meu ideal d'experiència muntanyenca i s'aproxima massa a la sensació d'intentar fer un mos en una àrea de servei de l'autopista en ple 15 d'agost.