Gran nit de rumba al Luz de Gas amb el retorn de Los Manolos als escenaris després d'anys a la nevera. Per fer-ho, una banda de tres músics (baix, bateria i teclats) que quan Los Manolos triomfaven a principis dels 90 devien ser tant nens com jo i que li donen una base contudent i compacta per presentar tant els nous temes d'un disc que encara no han gravat com les seves versions més populars. Amb el carisma intacte han triomfat en un Luz de Gas ple de gom a gom, amb gent de totes les edats corejant himnes rumberos com l'All my loving, Amigos para siempre o El muerto vivo.
Curiós veure tanta gent de generacions diferents ballant i cantant les mateixes cançons. I quan dic generacions diferents vull dir des dels 18 anys fins a la vuitantena. L'èxit de públic adult avui al Luz de Gas, el ple de gent jove que hi va haver fa unes setmanes al Rumba Club del KGB en la Festa de Sant Gaudenci i el retorn als escenaris de grups com Ai, ai, ai i Los Manolos semblen confirmar que l'enèsim "boom" de la rumba catalana ja és aquí. Fa anys que s'està gestant i ja ha començat a madurar. I això és important pel que suposa de recuperació d'una part molt important del folklore i la cultura popular catalana, però també per la component intergeneracional que té.
La rumba catalana va triomfar als 60, als 90 i està començant a marcar part de la generació de joves de la primera dècada del segle XXI. Potser només és una curiositat, però tenim entre mans un gènere musical festiu que se'l senten seu gent de generacions molt diferents. No crec que això sigui molt habitual i tindria la seva gràcia aprofitar la rumba catalana per trencar una mica aquesta pauta social tant catalana (i paieta!) que fa que l'espai i el temps d'oci estiguin compartimentats generacionalment i que els fills, els pares i els avis no es barregin per divertir-se. De fet, els gitanos dels quals ve la rumba catalana, es diverteixen tots junts.
Curiós veure tanta gent de generacions diferents ballant i cantant les mateixes cançons. I quan dic generacions diferents vull dir des dels 18 anys fins a la vuitantena. L'èxit de públic adult avui al Luz de Gas, el ple de gent jove que hi va haver fa unes setmanes al Rumba Club del KGB en la Festa de Sant Gaudenci i el retorn als escenaris de grups com Ai, ai, ai i Los Manolos semblen confirmar que l'enèsim "boom" de la rumba catalana ja és aquí. Fa anys que s'està gestant i ja ha començat a madurar. I això és important pel que suposa de recuperació d'una part molt important del folklore i la cultura popular catalana, però també per la component intergeneracional que té.
La rumba catalana va triomfar als 60, als 90 i està començant a marcar part de la generació de joves de la primera dècada del segle XXI. Potser només és una curiositat, però tenim entre mans un gènere musical festiu que se'l senten seu gent de generacions molt diferents. No crec que això sigui molt habitual i tindria la seva gràcia aprofitar la rumba catalana per trencar una mica aquesta pauta social tant catalana (i paieta!) que fa que l'espai i el temps d'oci estiguin compartimentats generacionalment i que els fills, els pares i els avis no es barregin per divertir-se. De fet, els gitanos dels quals ve la rumba catalana, es diverteixen tots junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada