Cessió del blog

Davant la crisi evident que pateix aquest blog, motivada per la manca de temps i de la necessitat  vital que m'impulsava a escriure més o menys sovint, intentarem aplicar solucions imaginatives i acceptarem la proposta del Pablo perquè li cedeixi la Plaça del Dubte per penjar-hi un post. Algun dia m'agradaria recuperar un ritme més constant a l'hora d'escriure però no sé com anirà. No prometo res. Fet i fet, tampoc m'he de justificar, però de moment cedeixo la paraula:

"Qatar Foundation"

Jo ja no puc ser soci del Barça i això em fa molta ràbia, ho dic d’entrada perquè ningú es confongui. De fet, sí que puc, però hauria de passar una mena de procés d’iniciació absurd, a base de demostrar que sóc un cavernícola del futbol. El futbol et desperta emocions sovint viscerals, segurament aquesta és una de les seves funcions socials bàsiques, però això no justifica que per ser soci del Barça hagis de demostrar no sé quina autenticitat xenofòbica.

I, ara, això de la Qatar Foundation. Què ha passat a Can Barça? No sóc un fervent defensor del Laporta, no crec que ho sigui mai, però cada cop veig més clar que el que està passant ara només demostra una cosa: l’era Laporta serà recordada any rera any amb més i més mistificació. La jugada de portar UNICEF a la samarreta va ser brillant, mentre que apostar per la Qatar Foundation és de república bananera. Es deia que el Laporta manegava el club a la seva manera, i amb tics autoritaris, però els resultats van haver de fer callar la boca a tothom. La junta directiva actual sembla més que mai un grup d’aprofitats que utilitzen el Barça com a trampolí per a les seves màfies, i en quan a resultats, només treuen rendiment de l’era anterior. És cert que el Laporta ha utilitzat la seva presència mediàtica com a president del Barça per catapultar-se en la vida pública catalana. Això segurament pot ser criticable, però em pregunto si el president actual tindria una sola engruna d’habilitat per aconseguir quelcom similar. Les seves dots de lideratge no són un dels seus punts forts, de fet, no sóc gens original dient això, però està clar que amb aquest paio, ens queda papanatisme per molta estona. El Laporta ha saltat a la política de manera oportunista, però com a mínim ho ha fet posant-se al servei d’una causa que de moment, pel que sembla, li portarà més feina que recompenses, i això ja té un cert mèrit (si el tio aguanta, és clar). El president d’ara segurament saltarà de la seva cadira actual cap al consell d’administració d’alguna empresa multinacional qatariana o similar, cobrant una millonada al servei de la seva pròpia butxaca... cobrant molt, per fer molt poca feina, quines coses. Ells volien enfonsar el Laporta, però no només no ho han aconseguit, sinó que demostren dia rera dia que no li arriben ni a la sola de la sabata. Jo ja no puc ser soci del Barça, però en aquests moments em faria vergonya ser-ne. Posant aquest arbret a la samarreta, l'equipació semblarà una còpia blaugrana del kimono del Kárate Kid... va home va!