18 d’oct. 2010

La llotja del Camp Nou

A la llotja del Camp Nou, fins ara, tothom hi ha arribat desfilant per una estora vermella sota una agradable pluja de pètals de flor i confetti. I tothom n'ha sortit amb globus i amb tones de merda llençades sobre les seves espatlles. El culer s'il·lusiona amb la mateixa rapidesa amb què se sent estafat. Un barcelonista de tota la vida això ho hauria de saber perfectament, però em sembla que a l'actual president del Barça algú li haurà de regalar una due dilligence per explicar-li que el final del conte sempre ha sigut el mateix. Per si en algun moment s'ha pensat que ell s'escaparia d'aquesta dinàmica. Potser és massa d'hora perquè l'esquitxi la merda de la gestió, però amb la que caca que es va fer l'altre dia al Palau de Congressos ja podriem començar a fer alguna cosa. Tira la pedra i amaga la mà. Cagat...

Posts relacionats: Re, flexió... i Trenta Mil

PS: limitar l'entrada de nous socis a familiars de socis actuals és la  mesura més radicalment trenta milt que podria haver ideat la nova directiva del Barça. 

3 comentaris:

jotambé ha dit...

Vale, si, però encara no trenquem el carnet, eh?

Bim. ha dit...

no, que has de poder votar a la moció de censura...

Anònim ha dit...

Nen, després d¡un mes i mig sense posts, fes-ne un de les eleccions. T'ho demana un politòleg a l'exili

abrassus