Quan enmig de la fosca no es vegi cap estrella un tènue fil de plata serà la nostra guia. Quan el dolor ens ofegui i no poguem somriure sabrem trobar les pistes per viure amb alegria. Perduts, a les palpentes, les dues mans molt lentes alleugerint el fred que ens eriça l'esquena, sabrem que no hi ha límit més gran que les mentides i que sentir tristesa forma part de la vida. Quan el cel de tempesta ens vulgui caure a sobre escollirem cançons que ens curin les ferides, inventarem rutines i les pors que ens asfixien quedaran esbandides. Si el fum no ens deixa veure-hi, si ens cansa pensar massa, si no sabem sortir de la nostra cuirassa, aixecarem les celles i buscarem estrelles sense saber què passa. Fugirem de l'obaga, buscarem el solell i seguint el fil de plata ens daurarem la pell.
"Look for the silver lining" - Chet Baker
2 comentaris:
bonic.
Sempre he tingut curiositat per saber qui va ser la família que el va acollir a casa seva quan va estar tocant a Barcelona poc abans de morir. Grandíssim.
MV
Publica un comentari a l'entrada