El dubte cromàtic (II)

Si la percepció del colors depèn de l'anatomia dels nostres ulls, podem estar segurs del color real de les coses? És a dir, si tothom hi veiés en blanc i negre, pensariem que el món és en blanc i negre. Però com que el 90% de la gent veu els colors igual, pensem que els colors són com els veu la majoria. I per això els errors dels daltònics fan tanta gràcia, perquè són errors. Perquè estem equivocats. Però potser tots estem equivocats. O potser ningú. I si el 90% de la població fós daltònica? El 10% restant tindria una disfunció en la percepció dels colors que els permetria veure més colors dels que realment existeixen? A mi em fa molta gràcia l'anècdota que els daltònics han sigut molt importants en les guerres perquè eren capaços de detectar l'enemic tot vestidet amb els seus camaleònics colors de camuflatge...o el test fet de puntets de colors en què els daltònics hi veuen números i els no daltònics no hi veuen res...

Segurament hi ha una explicació física que demostra que els colors són i que no depenen de la percepció humana. Jo no ho sé. Però si no és així, és lògic el dubte sobre si la percepció dels colors és objectiva o subjectiva. I si és subjectiva, amics no daltònics, poned las vuestras a remojar...