11 de gen. 2010

El mirall

Quan avui m’he vist al mirall m’ha sorprès, borrosa, la imatge d’una cara que ja no existeix. Amb la mirada perduda he buscat on agafar-me i en els seus ulls he trobat silencis plens de complicitat. He somiat coses que ja no recordava i he pensat, per uns moments, que el temps s’havia aturat. M’he vist en llocs on no tornaré mai més, buscant dreceres que ja s’han esborrat, creuant fronteres que mai vaig travessar i refent camins que no podré oblidar. I a les nits, quan estigui sol, em miraré al mirall i la imatge borrosa es perdrà en algún amagatall.

Nota pels comentaris: aquest text està escrit fa aproximadament 7 anys

5 comentaris:

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

cada dia ets més grande

Susanna ha dit...

...però pensa en els camins nous que vindran! Per molts anys!

Anònim ha dit...

Ei, de què em sona tant... estava en alguna cançó teva? o ja ens ho havies deixat llegir

Carles

Miq. ha dit...

Bingo! En origen era una cançó.