Quan avui m’he vist al mirall m’ha sorprès, borrosa, la imatge d’una cara que ja no existeix. Amb la mirada perduda he buscat on agafar-me i en els seus ulls he trobat silencis plens de complicitat. He somiat coses que ja no recordava i he pensat, per uns moments, que el temps s’havia aturat. M’he vist en llocs on no tornaré mai més, buscant dreceres que ja s’han esborrat, creuant fronteres que mai vaig travessar i refent camins que no podré oblidar. I a les nits, quan estigui sol, em miraré al mirall i la imatge borrosa es perdrà en algún amagatall.
Nota pels comentaris: aquest text està escrit fa aproximadament 7 anys
Nota pels comentaris: aquest text està escrit fa aproximadament 7 anys
5 comentaris:
cada dia ets més grande
...però pensa en els camins nous que vindran! Per molts anys!
Ei, de què em sona tant... estava en alguna cançó teva? o ja ens ho havies deixat llegir
Carles
Bingo! En origen era una cançó.
Publica un comentari a l'entrada