15 de maig 2010

Seguirem somiant

Seguirem somiant i intentant que els somnis es facin realitat. No buscarem coses extraordinàries, simplement intentarem convertir en extraordinàries totes les coses. Com tu ens has ensenyat. No em penso posar mai el nas de pallasso, ja ho saps. Però el portaré dins del cor per sempre més perquè tu has convertit el terror que em produïa de nen en un profund respecte per una manera d'entendre el món. Seré feliç. No cal que m'ho tornis a preguntar més, vale? Seré feliç perquè no em queda cap més puta opció havent vist com has anat per la vida. Cuidarem la casa, la farem créixer i farem tot allò que ens vingui de gust, sense més límits que els de les nostres pròpies capacitats. Pero ets un cabrón, deixa'm dir-t'ho, perquè això ho havíem de fer junts...Et trobarem a faltar, molt. Però tota la teva generositat, amor i energia ens farà arribar allà on ara ens sembla  impossible. I haurem d'aprendre moltes coses pel nostre compte, però ho farem. No et preocupis. Descansa, relaxa't i disfruta. I fes molt el pallasso, com mai. M'agrada saber que des d'ara hi ha algú que farà riure a la mare per sempre. I explica-li l'acudit de 'susto o muerte' i diga-li que tu també havies escollit 'susto'.

3 comentaris:

Anna ha dit...

M'encanta com escrius perquè saps transmetre els teus sentiments als altres, només, escrivint unes paraules.

Javi ha dit...

y yo añado que gracias al Joan por la seva contribución, a la casa... y las vidas de los que somos tuyos.

paula ha dit...

m'encanta miquel! feia temps que no entrava al teu blog i m'hi he entretingut una llarga i agradable estona.