30 de març 2009

Màxim

Context tumultuós, l'hora dels àpats. Una olla plena de menjar: macarrons, arròs o sopa, per exemple. Plata de croquetes, pa amb nocilla. Recursos limitats i gana sense marges. L'autoritat competent repartint amb mesura i equitat, a l'aire una pregunta:

- Quant en vols?

Al vol una resposta, mescla de la cobdícia més salvatge i la contenció més racional, la voluntat del tot i la consciència del límit, la bèstia dins la gàbia, el nen autocontrolant la pulsió més egoïsta:

- Jo màxim!!!

1 comentari:

el unico fruto del amor ha dit...

jo crec q el problema no són els recursos limitats, sino la poca confiança en l'autoritat competent.
si som tu i jo amb molta fam i hi ha 2 croquetes la cosa està molt clara. la gana és la mateixa pero desapareix l'angoixa.
Amén