24 de nov. 2008

"Que el tiempo no te cambie"

Gran concert de Tequila divendres a l'annexa del Sant Jordi. Sempre és un plaer veure Ariel Rot en directe i no cada dia es pot veure i escoltar en directe un troç de la història de la música. Tequila ja no són el que van ser a principis dels 80, però tampoc ho pretenen. El seu repertori, fet quan eren adolescents, es manté solvent (excepte algunes excepecions!) trenta anys després i interpretat per gent que roça la cinquantena. Això demostra com de bones són aquelles cançons i els que les van fer. Les mateixes cançons interpretades amb actituds diferents (la dels 17 anys i la de la quarententa llarga) funcionen de diferent manera però igual de bé.
També hi havia una important component nostàlgica i això es feia evident en el perfil del públic. Molt pureta, pares i mares de família rememorant vells temps. Una certa posada en escena del vertigen entre el que vam ser i el que som ara. Una mena de sopar d'exalumnes d'alguna cosa. Un "evento facebook" per molta gent que feia anys que no feien res junts. Era divertit veure com la gent cridava, amb certa vergonya i poca convicció, estribillos com “un dia en el colegio es un muermo total” o “me voy de casa” i, en canvi, amb quina desesperada convicció es desganyitava cridant “que el tiempo no te cambie”, el single d'aquesta gira. Però estava clar que el temps no perdona...

Crònica a Inzona

17 de nov. 2008

"That's life"

Andrés Calamaro, Ariel Rot, Julián Infante, Germán Vilella i Daniel Zamora. Los Rodríguez. Grandíssima banda de rock'n'roll en un dels seus millors moments. No sé si dir que és una llàstima que dos d'ells estiguin morts o que és una sort que n'hi hagi tres que encara estan vius. That's life.


13 de nov. 2008

Malgrat tot

"Només mirant el dolor es pot ser misteriosament feliç".
Joan Margarit

La inèrcia implacable de les noves rutines
que amb paciència hem anat reconstruint
és morfina fina pel nervi trist de l'enyorança.

L'absència, la presència més intensa de la meva quotidianitat,
se'm revela absurda i irreal
amb força còsmica en el trànsit del somni a la vigília.
La por ja no és el leitmotiv vital
i s'ha instal·lat, per fi, a casa la tristesa.

M'abrigo del fred i de la pena,
ha canviat l'hora i ja es fa fosc abans
i tot s'assembla massa al nostre món d'ara fa un any.

9 de nov. 2008

El to

Jo no sé qui és que dóna el to per fer els càntics hooliganístics del futbol perquè jo no hi arribi mai, ni per dalt ni per baix...

3 de nov. 2008

El certamen

Per qüestions de feina, i per segon any consecutiu, he anat a parar a la Fira de Mostres de Girona, popularment coneguda com "el certamen". El certamen se celebra durant les Fires de Sant Narcís al Palau Firal de Girona i voltants. Comparteix espai a la devesa amb les fires (atraccions) i les barraques (concerts), i no és res més que una (immensa) mostra de les empreses i negocis de la comarca. Té un origen rural i agrícola evident: és l'herència d'una fira de mostres que per la festa major se celebrava a Girona i en la qual tots els ramaders, pagesos, agricultors i artesans portaven a vendre els seus productes: embotits, bestiar, carros, eines, etc.

Però en ple 2008 la component agrícola ha quedat molt diluïda i a la Fira de Mostres s'hi pot trobar de tot: tractors, entitats bancàries, plaques solars, gastronomia de la terra, iogurts la Fageda, magdalenes, caixes fortes, piscines de luxe, sofàs, etc. La varietat de productes és infinita. Però el més curiós és que la gent que hi assisteix (i s'han de pagar 5 euros per entrar) no és gent que tingui interès a fer negoci ni a comprar alguna cosa en concret. La gent que hi assisteix és la comarca en bloc! Escoles i famílies senceres! Forma part de la socialització primària del gironins i dels actes ineludibles de la festa major on veure i ser vist. Ells ho emmarquen tot sota una sòlida aparença de normalitat i, a ulls del visitant estranger, pot semblar que sigui normal, però si t'hi pares a pensar una mica és un fenomen bastant estrany...

2 de nov. 2008

Virus Laics

Des d'un punt de vista simplement estètic i sense entrar en la dissecció del seu contingut, el nou disc del Pau Riba (o el que se'n pot escoltar al seu myspace) és maquíssim.