24 de nov. 2008

"Que el tiempo no te cambie"

Gran concert de Tequila divendres a l'annexa del Sant Jordi. Sempre és un plaer veure Ariel Rot en directe i no cada dia es pot veure i escoltar en directe un troç de la història de la música. Tequila ja no són el que van ser a principis dels 80, però tampoc ho pretenen. El seu repertori, fet quan eren adolescents, es manté solvent (excepte algunes excepecions!) trenta anys després i interpretat per gent que roça la cinquantena. Això demostra com de bones són aquelles cançons i els que les van fer. Les mateixes cançons interpretades amb actituds diferents (la dels 17 anys i la de la quarententa llarga) funcionen de diferent manera però igual de bé.
També hi havia una important component nostàlgica i això es feia evident en el perfil del públic. Molt pureta, pares i mares de família rememorant vells temps. Una certa posada en escena del vertigen entre el que vam ser i el que som ara. Una mena de sopar d'exalumnes d'alguna cosa. Un "evento facebook" per molta gent que feia anys que no feien res junts. Era divertit veure com la gent cridava, amb certa vergonya i poca convicció, estribillos com “un dia en el colegio es un muermo total” o “me voy de casa” i, en canvi, amb quina desesperada convicció es desganyitava cridant “que el tiempo no te cambie”, el single d'aquesta gira. Però estava clar que el temps no perdona...

Crònica a Inzona